Comprèn un període fotogràfic en blanc i negre iniciat amb la imatge més antiga que es coneix de l’Ermita i el Cementeri dels Desemparats, de finals del segle XIX, i s’allarga fins als inicis dels anys 70 del segle XX, amb un total al voltant de 500 arxius gràfics, seleccionats sobre més d’un miler de fotografies recopilades.

València al segle XVII estava plena de bandositats, assassinats, frares, revenges, bandolers, ajusticiaments... Un món convuls sobrevivia als carrers de terra de la capital del Túria. La lluita pel poder al regne entre distintes faccions nobiliàries es mesclava amb l’ambient opressiu de la religiositat contrareformista, matisada per l’alegria de la llum de la mediterrània i per la laboriositat de la gent del poble.

Reflexiones de dos estudiosos de la arqueología, Josep Vicent Lerma y Ricardo González Villaescusa, mantenidas a lo largo de los últimos 30 años sobre la política científica, la gestión del patrimonio histórico en general y del arqueológico en particular, con especial atención a la ciudad de València y al País Valenciano.

L'Alenar configura una crònica, continuada de "La Solsida", escrita en la clau memorialista al llarg de més de vint anys, que abasta des de 1948 fins a 1975, a la mort del dictador, amb retrospectives en flashback per encarrilar certes situacions tal com jo les he viscudes i fer-les més entenedores.

L'Alenar és una història escrita amb el fetge i viscuda en primera persona, tal com raja i s'escau al meu tarannà llibertari.

Els papers que figuren en aquesta edició formen part de la meua producció en aquells anys 60-70, i responen a l’intent de fer una mena de cal·ligrames o semblant fruit dels intents primaris però sincers del moment.

Aquest llibre està concebut per a poder entrar i eixir d'ell al vol, per llegir-lo cames ajudeu-me, en ràpides i gojoses capbussades, en una lectura interrompuda amb espurnejants intervals, i que requerix d'una persona lectora de qualsevol edat, d'un ésser curiós, actiu i obert a un món de sensacions que les "quisicoses" propicien.

Hi havia l’esperança que el món es podia canviar. De que si s’unia la força de les masses esdevindria possible una transformació radical de les condicions dolentes d’aquestes. De les econòmiques certament. Però els de la Comuna ho feien amb la mirada fixa en uns canvis revolucionaris que pogueren posar fi al que eren unes situacions denigrants per a la classe obrera en aquell final de segle. I més encara: volien construir una utopia.

Los autores de este trabajo, el doctor ingeniero agrónomo Vicent Soriano Bessó y el geólogo Constantino Benedicto Bretó nos ofrecen una aproximación al maravilloso paisaje donde se asienta el núcleo urbano y el término municipal de Alcalá de la Selva.

Engegar un poemari amb un pensament de Durruti, i quin pensament!, no és una manifestació concernent a banderia política, o simple posicionament ideològic, ans la voluntat de dimensionar un espai, social o argumental, que trenque límits, aparentment explícits, per esdevenir de l’evident cívic a la introspecció esperançada.

Amb la descripció anònima de fragments de la vida de les seues alumnes, el mestre Vicent, ens acosta a un grup de dones que van estudiar a Almàssera en el període de 1980/2000. Ens apropa a la riquesa de cada ésser humà i ens permet admirar els fragments d’unes històries personals.

Escriure i expressar les meues opinions en premsa m’ajuda a entendre allò que m’envolta, i a buscar respostes als dubtes que naixen de la complexitat de les circumstàncies, dels fets i dels esdeveniments.

Aquesta edició especial de “Salim” va dedicada al professorat que sempre ha rebut amb entusiasme els meus relats, recomanant-los al seus alumnes, tot teixint el necessari pont de comunicació amb els joves lectors.